Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

                    [homenatge a                   Joan Guinjoan] Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et ...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

Com una dalla el llamp sega la pluja. Benes d'aigua cauen com la roba —oh, els grans abrics de viatge     els grans grans abrics     que...

Alta  aigua que  descalcen  els  núvols sobre  la  terra  verda Humida  herba  de  mil  ulls  oberts, humit  ullar  d'un  càntic a  l...

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats, assagen una viva sonatina Els cants d'ocells són molts i variats al mes d...

Una marieta, llambreig de robí troballa atzarosa al mig d'un jardí. Sis potes l'encasten, la joia brillant; l'herba l'encobr...

Aigua matinera, rosada del prat, dius bon dia a l'herba gemada del prat. Aigua riallera de dintre els bassals, quan el sol et c...

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires, per marxar fins on déu va encolar l'espardenya. Ni ho has dit, ni ho has fet,...

La realitat demana que també això sigui dit: «La vida continua.» Ho fa a Cannes i a Borodinó, al Camp de Kóssovo i a Guernica. Hi ha ...

             PARA LA PLUJA VEIG CRÉIXER SOBRE L'HERBA        DOS ULLS DE CARGOL! Els meus primers haikus.  2017 Poemes: Núria ...

Éssers feliços animen el curs de l'aigua profunda. Ran de la riba m'inunda la lluor de l'herba humida. El sol del dia s...

En terra de guaret a un dit petit entre solcs i cavitats s'ha obert promesa la flor carbassa. Estesos en un teler res era tan b...

Encara hi ha penjolls de cireres  a les branques més altes del cirerer adormit. L'aire escampa el perfum del gessamí que puja pare...

Que vives semblen, entre l'herba i els núvols les ombres fràgils! El vent les esbarria la boira les apaga. Entre l'herba i...

Nit estiuenca,         nit de calor. L'herba s'asseca,          però jo, no. Com més fa calda,          més bé jo estic; ella...

Ja de la pedra eixuta lluïen els cantells. El vent aconduïa fistons en l'herba tendra. Un ametller floria sota d'un núvol cendra....

l'herba s'estén terra enllà, arran de turó, turó avall, es torna arròs i te i de nou herba ― Brigitte Oleschinski. Corrent ...

Per fi he pujat la muntanya relliscant sovint, relliscant de vegades a l'herba, de vegades a la pedra. Quan he començat no clarej...

Aquestes lianes m'omplen la pell. Què ser sinó un tros d'herba fina. Què pretendre sinó ser el verd que dignifica. Si volgués s...