Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Quan els enamorats es parlen entre l'arbreda i enmig dels mil carrers infeliços, quan abracen l'heura com si fos una cançó, quan tro...

Les arrels del pas del temps han obert escletxes, cobrint somnis amb el tapís de l'oblit. M'endinso en el poema, la ment s'allib...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

La mar és dels peixos que hi viuen i de la lluna que la mou; les teulades són per la pluja i pel somni del llangardaix; els arbres donen a l...

Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no. Una meitat serà lletja i esmussada                                       i l'altra ...

Roser s'enfila per murades blanques. Pinzell de lluna et lleparà les galtes. Perfum de nit, silenci de llimera. Per les teulades, ...

Catifa d'anemones blanques com un llençol brodat d'estels, làpides cobertes de líquens i heures, posen uniforme a tants se...

l'amor és infància en si mateix. Els amants són nens. Els nens no tenen fills                                                         ...

T'has enfilat com l'heura en el casal de la tardor on jo igual que el bosc també dormia. Esmunyedissa l'heura s'ha arra...

Amb aire de dama i arrugues discretes en tu amaga el temps l'infant que davalla els graons verdosos sota els gessamins i penja els ...

Teresa Grau Ros

Algues i vent teixeixen un enfilall d'aurores. Pel flanc d'aquesta tarda desmesurada i lenta heura i paret componen una sola fi...

Lu sol es ja nat ma tu sés encara dormida, los pardalutxos són ja cantant ma la finestra és encara tancada. Les roses són ass...

No esgobaràs el temps per molt que sotgin, dessota un clar de lluna, els vells indrets, on mai no tornaries a delir-te. No esgobaràs e...

Al sac dels anys que fugen, or entre tanta desferra, marxen estima i tendresa. L'estima em folrava l'esguard, el meu esguard en...

El que hi ha a fora té un llenguatge que no sé com llegir: el xiuxiueig del vent mentre abraça les fulles i el carrer, els sons...

Era el meu pont l'escala trenada amb gessamins. Pels seus graons verdosos a poc a poc baixava Al màgic pou florit de faules i violes...

Llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mare-selva, s...

                     In memoriam Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern, diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres. Su...