Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

Tot plegat. Els crits de la gata —que ja ha parit deu cops, en fer l'amor a la teulada. I l'heura que s'arrapa i que s'avia ...

L'hivern és un record de boira peregrina prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí. I la ciutat de l'heura es torna ...

Escrius damunt la pedra grisa, de baix en baix parteixes mots: Heures, forats, marededeus, cors de vellut, temples de marbre, roses girades,...

Era un vell pou, tot guarnit d'heura, on els ramats solien beure; i allà, murmurejant alegres cantussols, un al·lotell veu qui jugava...

L'heura, jardinera, teixeix pausadament la xarxa que uneix el passat i el present. Amanyac, el sol llisca entre les branque...

Tot sovint, amor, m'has regalat flors collides del teu jardí, a l'estiu i a l'hivern, i semblava que creixien en aquesta cam...

Al cor estremit de la mare les paraules lluiten amb el dolor, el temps irrepetible, les heures encantades dels patis, els somnis alegre...