No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

Oh fills meus escampats com l'herba clara, vàrem ser quatre rius amb cinc afluents i un immens himne d'amor. Qualsevol os ens hauria...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

En l'hora en què nostres bells somnis se semblen a la naturalesa en son matí i en què la naturalesa en son matí sembla un bell somni...

         I No som silenci. Podem dir la tristesa, anomenar les albes. Sabem que és la tenebra callada sobre els llavis. ...

Germans de mans, germans de cames, d'ulls, germans de plors i d'himnes proclamats amb mil dolçaines, li hem dansat l'últim...

Som tots aquí a New Eros a un lloc diferent dels qui van a la feina, a l'últim espectacle d'èxit, tothom qui coneixes, i tothom ...

... ¿I què hi fa, doncs, la tristesa entre nosaltres, si aquell qui se'n va és l'altre que regressa? En qualsevol punt del via...

Ja en fa cent anys la gent de Tremp vivint, cantem! Cent anys en fa Que el nostre anhel és el cantar! La història ens conta amb harm...

Agenollats davant el mar, sobre l'areny fangós, vam descobrir la llarga solitud i el gest cansat de cada onada. Havíem vist com co...

13 Torno a emprendre amb Telèmac el més bell dels viatges. 25 O aquests velams de Klee. Quin consol en el blau! 52 Les xarxes a l...