«Aquesta mar havia estat blava, innocent la seva escuma cavalcada d'infants riallers. Olives de soques antigues oferien crineres de seda...

Ets l'aigua que el sol evapora, vapor dins dels núvols corrent amb el vent. Ets la pluja de veu melodiosa, regalims d'aigua als vidr...

I després dels esclafits de l'estiu, com si s'hagués de deixar anar del calze  una rosa es vincla sobre un fons negre  una...

Tabriz és una ciutat universitària i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe. Les noies han d'enganxar-se a les esp...

Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

El febrer silenciós ha aturat l'alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar el...

El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

Febrer lo curt, pitjor que turc! Qui això va dir, poc ne sabia. Febrer lo curt, que duus al burg tot lo que sobra a la masia. L'esperanç...

El vent i el pi s'emplenen l'un de l'altre, vora el camí. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracio...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

Aquest camps sense una planta aquests ceps que semblen morts, seran blat, per primavera, seran vi, per la tardor.   Ferran Agulló De: 36 po...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

Hem anat a collir mores aquesta tarda. Calentes encara les volíem totes: rogenques, verdoses, morades... madures o aspres. A cada gest i a c...

Cada setmana cull tomates i en faig caixons per a l'hivern. No em queda res més per omplir-los, si no és un gest que ve de tu....

Si cada gota caiguda del cel fos una grana, l'ocell cantaria de goig, mes, ara, calla, perquè els núvols ho deixen tot xop i ell passa g...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

Un altre any, i l'esplet encara no demanca; l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca, si no prou exquisit, almenys fou abund...