Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

Ningú comprèn el nostre Stanley Kowalski. Ningú percep la seva sensibilitat quan llença cadires o escridassa la mare. Ningú el seu crit dese...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

Hui tornen ells, els nostres morts. Fan senyals amb les mans, passen d'un Grau a l'altre; fan més dura la falta, molt més fonda, més...

Com si fos juny i un gallaret que el bat la pluja enfonsa el cap és ben bé així quan el coll d'un home es rendeix i el calze de b...

quan un mortal (fins i tot el més extravagant) puga justificar els camins de l'home a Déu pensaré que és estrany que els mortals normals...

Fer llum dins la foscor, obrir camins on no n'hi han. Formar homes i dones, fer-los grans no hi ha empresa millor, ni llavor que doni ta...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

       Coneixeràs l'autèntica tendresa       encara que no digui cap paraula.                              Anna Akhmàtova Com la mata de...

(en suport a les dones maltractades i en record de les assassinades pels seus homes)                       Carme, del llatí carmina , poema,...

Viure no és fàcil, home o dona, tant se val. Sol, humil i senzill. Jo, dona, comparec davant la humanitat que m'acompanya sadollada de l...

Déu retorni els ulls als cecs, i adreci l'esquena dels geperuts, i faci que siguem déus una mica, però mai una mica crucificats. Déu ens...

No et privis de traçar la teva senda; els déus no són magnànims, els homes, inconsistents. Atura't a les àgores de la vida, beu a les fo...

La plaça, tant pels edificis com per l'animació que hi donen els veïns, és un dels centres de la ciutat. Un home reparteix fulls clandes...

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java dalt del declivi d'una cova construiria un niu amb la bava perquè tu hi puguis covar els...

jo soc aquella que disposa els mots sobre el tauler quan la partida ha començat. jo soc aquella que habita una por petita, una ...

Dius mar i dius veu, i cel i muntanya i pluja d'incendi la nit retornant. Dius terra i dius homes com arbres que esperen un riu...

Amor, perquè sabem els nostres anys sé que algun jorn caldrà donar la terra. Val més saber trobar el començament, car és tostemps refugi...

Primer miro els paisatges i trio un redol d'arbres que sembla fugir del bosc, o un puig que enarbora, solitari, tota la solitud de...