A Francesc Garriga No era el món el teu món i el temps tampoc no era el teu temps. Tot i així vas aprendre a resist...

On hi ha parets de vidre enderroquem cortines.          (Els murs extravagants            solen ser honestos). Deixem-nos envair pe...

En la pau clara de la meva estança sovint hi neden els peixos en calma. I jo, laboriosa, amb la roba blanca, he confós ta absència amb m...

Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els san...

Al meu pare M'ha tocat escriure avui amb poques paraules tota la teva vida. Amb cura ho he anat fen t desglossant-ne les...

Als pobles. Déu no viu pas en un racó, com pensen els incrèduls, sinó arreu. Beneeix el sostre i la vaixella, i obre honestament...

Aquesta poesia de Clementina Arderiu afirma novament la possibilitat d'una literatura a base de sinceritat sense caure en el realisme...

     A Nisaan Eftal, exiliat armeni . El prestigi de la vella Europa s'ha desplomat també sobre els teus canals, Amsterdam, sobre...

Us llego, amics, senzillament, els tres quefers humils de sempre: viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si podeu, endegar cobejança...

Tots disposem de dues canes d'avaluar: segons com dius que penses, ets honest o malvat. Amb subjectius criteris, amidem gent a pa...