Xina, 2011 Al plànol d'una casa el més important són les parets i la tanca, i un pas cobert que ...

        Als «bons» excursionistes Foc de nit sota el cel estrellat, roja flama que a la nit puges, vent de foc que ens envoltes, enmig del c...

Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples. Francesc Manunta, dins, Llum a les golfes : una antologia ...

De quina font parles? A quin doll net i constant et refereixes quan parles del nou horitzó que hi ha darrere l'alzinar? Quan érem adoles...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

No t'ha triat l'atzar. T'has triat tu.                      I tu has triat la veu i les paraules, el pla revers dels somnis, els...

Allò que es guanya a despit de l'embat és benaurança. Primavera flairosa, l'horitzó desitjat. Lluïsa Etxeberria Azkune. Dol i sol . ...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Encara hi ha camins que duen a l'amplada dels horitzons oberts. Afollarem les tanques d'ennegrida peresa i amb els peus sense traves...

Si pogués arrencar d'aquest món el dolor en faria encenalls i cremaria per sempre, cortina de boira i fum. Si pogués entendre el vol del...

ES XAPA la fosca, es llesca la mar. L'escata i la ploma la nit i la sal. El peix i el mussol i gens de renou. L'escata de plom, la p...

Boira del dubte, flama en l'extingit fogar de cendres i records malmesos, fosca de fosques, fosca d'una nit feta d'ombres de llà...

Camino pel pendent d'un turó verd. Hi ha gespa, entre la gespa, flors, com en un dibuix per a infants. El cel boirós ja es torna blau...

Com un llop és el vent Que baixa dels munts al pla, Als camps vincla el gra Per on passa corprèn. Xiula en els matins clars Il·luminant case...

Més comprendràs com més els mots t'apropin a la vora del riu de tu mateix i sense por t'encaris amb la teva fluent realitat.        ...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

                                     A Edvard Grieg L'aigua adormida vol ser el cos del temps, la pell d'aquelles hores lentes, dol...

Aquella nit de març vaig eixir tard de casa. Els carrers eren esvalotats per l'olor de primavera i la pluja verda dels sembrats. Repicav...

                                              « Si mai em perdo, busqueu-me al Pedró de Pals »                                             ...