Ja no em preocupa ni mantenir el pas ni si m'he anat quedant enrere. Deixeu que continïn les sondes espacials. Jo he de recórrer una alt...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

I que la imatge de la poesia sigui el vol que transporta no cap a la mort, sinó cap a l'eternitat que hem creat amb la pietat dels h...

Necessitem la llum d'una mirada que ens faci entendre el món. Necessitem l'escalf d'una besada que ens assereni el front. ...

L'ànima del món. La reducció formal més admirable a què han arribat els humans. Instrument bàsic de tota representació. Símbol d...

Un carrer de la ciutat una cantonada un niu sempre són massa poblats però jo accepto la situació m'agrada la tenda farcida de ...

També és Nadal a la vora del mar on el seu bleix té remor de nadales, il·luminant el mirall de les cales, cua d'estel, la llanterna d...

Les representacions simbòliques són poderoses i els humans les busquem sempre, des del principi. Pràcticament totes les llengües tenen una...

Dies abrusats. Degoteig minúscul de perles relliscant sobre l'esquena. El termòmetre impassible s'enfila, segueix el compàs, malg...