Febrer lo curt, pitjor que turc! Qui això va dir, poc ne sabia. Febrer lo curt, que duus al burg tot lo que sobra a la masia. L'esperanç...

Poc o molt totes les paraules porten i acomiaden gent absolen o condemnen poc o molt totes ens condueixen amb un certa lluentor prop del seu...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

                                                       Gener 1915 Fill meu, tu no tenies l'edat d'anar a la guerra. No hag...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

      A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras      en llurs noces de plata. Sorgeix l'amor del tracte i la constància amb un somni despert q...

Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

Aquella botigueta tan festosa que tenien els pares fa molts anys en el carrer, ーavui de Santa Claraー, era l'encís de tots els seus afany...

Soc la memòria del climateri de totes les dones. Declaro amb humilitat: cada gest és la petjada d'elles. Marta Pérez Sierra. M'he em...

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...

Ara puc dir: soc a la font i bec, i bec fins a morir-me de set de voler més no sabent què, que és així com no es mor en veritat del tot...

Poems arrive ready to begin.       Poets are only the transportation. ￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣￣ Humildad Los poemas llegan listos para empeza...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Pensar, filosofar a voltes cansa. Escriure poesia és un acte d'humilitat que et fa abatre el cap amb arrogància, enfront de la par...

És tarda al camp. Retorna el que és senzill i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells, un arbre august, frondós, damunt l'espil...

L'engany voleia com papalló que cerca niu a l'oïda. Les ales fràgils no poden enniuar-se a l'atzavara. Humil, la idea s...

Metàfora sovintejada de la poesia és l'aigua, entre els grecs. L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,...

A estil de dibuixet de fi de llibre, que si és bell n'embelleix l'acabament, al full darrer d'aquest llibret de versos, v...