Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

Alta  aigua que  descalcen  els  núvols sobre  la  terra  verda Humida  herba  de  mil  ulls  oberts, humit  ullar  d'un  càntic a  l...

Ara que el cel és gris i els núvols t'envolten com una bufanda de seda, somies que som dues gotes d'aigua en una sola. Que l'air...

La brisa ardent abraça els entaulats i posa als llavis humits un perfum de darrer dia del món. La brisa ardenta abraça la taul...

A l'estiu trobo la casa buida i freda i sé moure'm descalç per les cambres. De vegades un cotxe passa pel carrer i el soroll es...