I Evoco únicament la imatge d'un capvespre al pont de pedra, en rosa. Neguit de la incertesa, aigua aquietada del riu. Cla...

Entre la vinya i el mar estreta franja. Repòs de barques que el mar s'endurà endins quan s'amagui la lluna.        ............... H...

Entra en el joc ja vell del laberint on tants de cors humans cerquen sortida, i escolta els esgarips de por per la incertesa. Tu pots encara...

És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

   Em trobo en una habitació                sense porta! El cor partit, en una nit fosca,     flotant en un món «incert»                    ...

Hi ha la maqueta d'una barca penjant com una ala ferida. Una llum d'hivernacle marca la biblioteca reflectida. Ahir els cavall...

Per què no sabem veure la bellesa quan la tenim davant, just al mirar-nos al mirall i observar aquella línia del coll, del clatell, ...