Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Pulmons d'enfilalls de seda nissaga cementiri teranyina dolorosa que he teixit en el sostre de la cuina de la infància dels meus fills. ...

    La infancia es el período más largo de nuestra vida .                                                        Ana María Matute No puc esc...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

          el tiempo no envejece          Mercedes Carrión Masip aigüesmare font, piques, mullena i rentador social infància d'aigua a se...

Era un nen, i ho recordo: aquella finestra, d'on sovint m'abocava a mirar el corraló abocant-m'hi com a una pedrera, sota ...

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, dar...

Com més sembla que toca lligar caps més cadascun per on li sembla tira i a més cada un pel seu cantó es desfila però potser d'aquest...

Aquells dies tan suaus, blancs de gesmil. Semblava que no tinguéssem por de res. L'olor a pi ens embolcallava. Jo jugava amb l'a...

En la pau clara de la meva estança sovint hi neden els peixos en calma. I jo, laboriosa, amb la roba blanca, he confós ta absència amb m...

                                                a la meva filla A la tenda s'acosta el petit enemic Dimitrios i em sorprèn, d'...

           A Lluís i Joan, els meus germans.             Ens neva i brillen matins confusos, màgics. La infància que retorna darrera ...

Plujosa regalima records la tarda: la nostra infància d'infants d'orfenat tots els mars totes les llunes el boll que crema ...

l'amor és infància en si mateix. Els amants són nens. Els nens no tenen fills                                                         ...

Martí, font de remors coents i dolces, d'arquets als cels i animalons que salten, de poblaments hel·lènics i estiuets, de trobadors ...

                                             Per a la meva mare Mirant des del silenci vaig aprendre de tu el miracle dels geranis riall...

Passa la finestreta, indiferent, el vol fulgent d'un raig de sol. Que llesta, la maneta   poruga de l'infant avarament l'...

Entre el mar i els tarongers, la fonda dels pares, pas de viatgers. La gran de cinc germans valents i la infància passa dolça i len...

    A mons pares Hi havia un cartell amb una selva de dibuix que es dibuixava. Hi havia el retruc de les gavines fent el niu rere...

Què és l'amor, nina, em preguntes? Senyal que no l'has sentit; i amb mes pobres comparances, com te'l podré definir?  N...