Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

                                                ( a Ramon Guillem )                                                                         ...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

La soledat és una casa on vas viure de petita i ara quan hi tornes tot et sembla minúscul i tu no hi caps. Sònia Moll. Faci'm ob...

Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriures. Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Un company per fer tabola, ...

Sèiem al balcó i ens ho dèiem: mira el far de Salou, i més enllà el de Buda. Cap al nord, a la Torre, també, n'hi havia. Els volíem de p...

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos. Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una presó. Potser el cos é...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

Nova tercina mòbil, capcaudada L'amistat és un llaç mòbil que arrela seguretats i no en podem prescindir. Saber que algú pensa en mi...!...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

Com t'estimo? Deixa'm que ho compti com cal. T'estimo amb la fondària, l'amplada i l'altura que la meva ànima pot abasta...

(Al camí de la infantesa amb lluquets i esparregueres ara ufanós hi floreix el quitrà.) Antònia Vicens. Lovely . 2009

Aquella botigueta tan festosa que tenien els pares fa molts anys en el carrer, ーavui de Santa Claraー, era l'encís de tots els seus afany...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

sempre neixen parets damunt del fil i dalles dins de l'ombra. Cada veu d'aigua va disfressada, no sabeu si la infantesa us torna. De...

Es té ànima a estones. Ningú no la té en tot moment i per sempre. Dia rere dia, any rere any, poden passar sense ella. Només de vegades, en ...

De crits joiosos per carrers i places vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. Sentim encara el remoreig del mar vora les platges ...

        A qui cuida el tronc màgic Si el Sol dormilega fa poca escalfor, la colla s'aplega a prop d'un tió. Tothom l'a...

La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d...

Infantesa praguenca, refrec de farbalans, la grisor cap enfora i els ulls girats endins, un món que ja s'ensorra entre amoroses mans ...