Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

a minha insegurança                                   está               entre sentir-me insipiente                                  e senti...

La gràcia rau                       en la innocència. Els déus es mofen dels ganyons en matèria de sentiments i es mofen                  de...

                   A Pepa Llopis El que jo vull és construir una mentida. Jo visc i escric per a aquesta mentida. La meva farsa és innocent:...

Cap a mi i més enllà de mi, abans i després. I entre mi jo, és a dir, paraules, formes indecises que cerquen un eix que els doni pes...

Seguim el solc de les idees. Però la vida és una, inhòspita, incompleta, incomprensible, inajornable, incòmoda, innocent, arraconada en el f...

Pàl·lid el dia ... ㅡel cor hi consenteix. Esquerpa a tota lluita escuro l'aire just i estricte per sobreviure la paraula o la lletra esp...

Pau paraula sense veu mort, soferència té un trist ressò avui en cada lloc. Vida és un hàlit tendre i ningú n'entén lo dolç sou carinyo....

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

Per l'home més que el son és salut el distreure's, l'oblit, la ment que es desvia rere idees mudables làbils innocents. ...

                                       4 Quan el saber retorna a la innocència, quina muda victòria! La tetera amb l'Àngel amagat en...

D'infants a infants, volen com les gavines papers de bon omplir amb mots de pau i d'amistat llunyana però encesa amb resplendor ...

                                           Tota felicitat és una innocència.                                            Tota felicitat és ...

XXXI A l'aire lliure un sol rialler. Profund groc endins, en allò que és petit, la llum purpúria, els jardins del joc, la pell ...

L'aigua m'arriba als turmells. Mire els fills: fan i desfan, grapats d'aigua, innocents. Mirava el poble, les cases, els horts...

Un xic de mel, i un llit entre els estels. I un xic de llavi. A miques, fem el trencaclosques de la innocència. Carles Vicens ...

T'has tornat últimament medul·la òssia dels meus somnis. A través teu com una anemone de mar que s'obre. A través teu com un cant ...

M'agrada aquesta forma d'estar a pler amagada sota les flassades. Escolt el silenci i et record. Tot records que em fan pessigo...

Els rituals són la vida i la mort dels pobles, l'aire que els obre els pulmons, també el que els dona duresa de pedra. M'agraden...