Jardí sense mur, idea equivocada. Poc a poc existint es configura pur el límit del desig. Inclinades les roses sobrepassen l'instant que...

            Porta'm al centre del teu silenci   perquè el meu cor s'ompli de cançons.                            Rabindranath Tagore...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Hi havia, hi ha, hi haurà, potser -car res no és menys segur que la durada de les coses en aquest instant del món en què us parlo- una herba...

Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

No has nascut per estimar, no ho creguis: tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais, i sentir el fre...

El residu de l'instant sedimenta l'enyor en capes suportables. Parlo del nanosegon en què la necessitat t'apunta amb la mirada i...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...

de la gran sala blanca il·luminada al carrer fosc passant pel petit jardí la frescor vegetal la sentor de la nit recapitulo Feliu Formosa. E...

Sé que la mort afegirà silencis als calaixos on relliscava la joia i tendresa a les cambres on dormen els infants. Aquesta distància on trem...

Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

Ara existim: quan jo escric això i tu em llegeixes. Abans jo no hi era. Després tu partiràs. Tu i jo sols podem coincidir aquí en aquest ins...

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món: tantes morenes i morrenes, oceans i gavians, bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua.....

De la pluja a ple sol del núvol a l'estrella, tot és primavera amb els seus colors. Així d'un cap a l'altre, d'un vers fins ...

A la plaça de Làrissa, tot sol en un cafè —Bello Brazil— m'assec. Mire la gent: passegen en comboi, viuen l'instant, agraïts de teni...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

En l'aigua clara del gorg em pren una gelabror que m'estela l'ànima, que m'atura l'alè i que em nega, per uns instants, ...

Sovint em pregunto: Per què el blau m'escau? Tristesa que em furga la lleva a l'instant. Pintar-me voldria un vestit de dril amb bla...