Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

Avui ens ha crescut una por nova al jardí de casa. És una por petita, una tija incipient. Amb tot, una flor apunta. Demà dispararà. L...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Jo he obert la meva flor al coll d'una flor tancada, poncella que ja comença a perdre's i a esgarriar-se. És del cert? No ho sabré m...

(en suport a les dones maltractades i en record de les assassinades pels seus homes)                       Carme, del llatí carmina , poema,...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

La meva mare va ser un temps un cabirol Els ulls d'un bru daurat la gràcia li va quedar del temps del cabirol Era aquí mig àngel mig per...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

Si el seu rostre estimaves com un jardí on creix el narcís flairós i la rosa rogenca, amb més i millor passió l'estimaràs, ara que amb e...

Aigua antiga brolla fonda, raja sola sense fre. Fang de roca esmicolada, l'aigua amara tot a plaer. Fressa i aigua, terra, escuma, tot a...

  Se m'ha escapat un globus  tot sortint per la finestra. No m'han sabut dir on anava     ni la mare ni la mestra.    Sé que ha creu...

Estimar és deixar que l'herba creixi, tenir dies i jardins a dins del cap, no dur sabates ni anells que ens oprimeixin, no perdre el nor...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...