Els infants dels meus poemes: una xiqueta que es mira d'amagat el país un xiquet de sis anys amb galtes de maduixa ja tenen prop ...

 [...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment            en aquests jardins de preservada intimitat.                                  ...

                Who hateth thee that I do call my friend?                             William Shakespeare, sonet 149 Aquell hivern m'hav...

Diré llimones, pomes rosades, roses, sal i petxines, i es pensaran que passes entre els jardins i l'ona. De: Calidoscopi de l'amor C...

Jardí sense mur, idea equivocada. Poc a poc existint es configura pur el límit del desig. Inclinades les roses sobrepassen l'instant que...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

Com un bodegó de Paul Cézanne, damunt la taula de la cuina una fruitera de pisa blanca, els colors de la pell dels préssecs, la seva olor, l...

Jardins. M'emporto només aquest tan fràgil record de roses marcides, que s'allunya sense retorn per l'aigua. De: El caminant i e...

Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

Avui ens ha crescut una por nova al jardí de casa. És una por petita, una tija incipient. Amb tot, una flor apunta. Demà dispararà. L...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Jo he obert la meva flor al coll d'una flor tancada, poncella que ja comença a perdre's i a esgarriar-se. És del cert? No ho sabré m...

(en suport a les dones maltractades i en record de les assassinades pels seus homes)                       Carme, del llatí carmina , poema,...