( a Ramon Guillem )                                                                         ...

El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D'aigua verd fosc co...

Els joncs esplomissen les seves faixes al gerber del rec. La fresca pren protagonisme a la closa de les Gantes; pretén coronar una primavera...

Do re mi fa sol Soc Pol, un cargol. I us vull dir uns mots. Avui porto dol. Tinc trencat el cor. M'he quedat tot sol. I els altres cargo...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

La llum, només un vel i una boira de grocs, s'allisa els plecs del vestit pàl·lid. Capvespre al caminet del riu. Un fresseig fa arb...

                                              Tot dolçament, com si petgés les aigües...                                                  ...

                            II Quan el sol mor; la llissa salta sobre el riu i clou els ulls. La marinada calla, abraça els joncs, ador...

... La palabra de junco, la palabra, flexible y discernida, que no podrán romper y que tampoco golpea nunca a nadie; que el viento no l...

Al sac dels anys que fugen, or entre tanta desferra, marxen estima i tendresa. L'estima em folrava l'esguard, el meu esguard en...

Ribera interna convexa, al·luvions, pendent suau, així l'amistat seria terra no erosionada, ni pel bé ni pel mal. La ribera extern...

Duc gravats al front joncs, anemones, pinsans, caragols de mar desperts, espígol, una barca verda, branques de cirer i neu fosa construi...

Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel, les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims, que adormen les hores humide...