Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

jo vaig ser tots i cadascun dels infants fets de sucre i silenci. l'absurd del vermell a les galtes i el cant camuflat en l'escàndol...

La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol; s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit,...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

Impulsa un batec, esclata, entén que vol créixer, brollar, trobar potser un dia, qui sap si llunyà o no, allò que anomenen plenitud. I es de...

A dalt de tot hi ha el terrat que serveix per moltes coses... Al terrat de casa              s'hi va a jugar,               ...

El càtar assassinat per la mà d'Innocenci III. La mare primerenca que morí amb el fillet a les entranyes            dins Nagasaki. L...

No la van advertir que era una carrera d'alt risc. Dichoso el árbol ... Sense & Sensibility . Va ser breu com un poema insuperable. ...

                                A la meua àvia Mai no vaig poder dir-te que t'estimava mai no podré ja dir-t'ho que t'estimava n...

Germana no oblidem declinar la joventut que, ara, cas per cas guerres no són com aquell vietnam llunyà i satànic. Ara, un nebot o un net pod...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

Aquest mes esclatant ens desespera així que un nuvolet li va al darrera, perquè pel juliol tothom confia que tindrà sol a dojo cada dia. Com...

Aquella botigueta tan festosa que tenien els pares fa molts anys en el carrer, ーavui de Santa Claraー, era l'encís de tots els seus afany...

M'estimo l'impalpable: l'aire blau de les pedres, l'ombra del nen que juga sense trucs a l'escull, l'interludi fugaç...

Una nena molt bufona va trobar un llop i va dir: «Vols que juguem una estona corrent tots dos pel camí?» I ell respon: «Què t'has ...

Blanc i negre           (negre i blanc) juguen a transformar-se en una Rapsòdia en blue . Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de c...

Sovint somio els fills que no he tingut i em prenen per la mà fins a les portes d'un laberint perdut de fulles mortes i brollador es...