Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Allò que és definit com a «informació» pot passar a ser «comunicació» gràcies a un canvi de sentit dels límits. Podem comunicar la nostra pr...

Hi ha un altre espai possible, una dimensió on tot passa igual, però a l'inrevés. Hi és, aquí, en aquest poema, mentre lligues els ...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

Escolta, Eivissa, la joia que convoquen les aigües tranquil·les, l'immarcescible límit de la mar, el toc d'or a ponent, bressol que ...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

La petitesa, com l'univers empesa cap als seus límits, forja amb els seus contactes formes d'amor a l'acte. Jaume Creus. Suite d...

                Les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa                                                   MARIA CABRERA Totes les atzav...

he passejat per aquest bladar, una i altra vegada. hi he buscat l'encontre del camp amb el límit del cel, però la línia fosa se m...

Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...

D'algun indret incert he vist escapar tots els mamífers nòmades que d'infants vam arraconar. Ens planyen en amagatalls transp...

Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins per la terra. Les gents d'aquests indrets coneixen els pendents i les marees, i l'a...

Hem treballat el tros dels nostres pares i el nostre aprèn del seu com un nivell que iguala els graus per fermentar els vins i perpetua ...

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,                     és impossible.                         W. BENJA...

De què ens serveix buscar clarors divines si som tallats a la mesura humana? A qui aprofita un món d'idees pures si rere un vel s...

Límits ben definits inscrits en el cos ple de vicissituds sexuals, no deixen de projectar una bellesa incitada en el silenci de l...

Quan el record només conté records, i l'horitzó defineix en nosaltres la inquietud d'un límit, és arribat l'instant del co...

Segueixes un itinerari ple de revolts, d'artificis, sense saber on et mena. Voreges límits - limiten, de debò, els límits? - fins ...

                                 (Conte en vers) En un regne molt remot d'un imperi encara ignot, vivia el gran rei Dadon. De pet...