Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...

Posa't damunt els ulls un ram d'orquídies blanques i pensa el món de dins del teu exili, fins que percebis com s'obren nenúfars ...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

Islàndia, flor de gel i lava la llet nodridora dels primers rius aletejant entre la pedra De: Terra Carles Mulet Grimalt. Naixem...

Quan la calor ha fet difícil passar les hores i fins i tot la migdiada no t'ha portat la son, esperes amb impaciència la marinada q...