A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

Poso les mans buides sota l'aigua m'ensabono amb sabó aromat de penes reciclades i quan retiro les mans plenes d'intensa olor de...

En una mar llunyenca, perdut entre dues guerres, el vell soldat cerca en l'escuma que s'allunya del vaixell, el seu ca...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

         Per dissimular les llàgrimes que li queien        galtes avall va tancar el paraigua i va rebre                            ...

L'aigua s'aquieta als mosaics bizantins. Esmola segles, intima fosques... i va llepant-se llagues de sal i vent. En la ferida...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...

Se li va ficar la mort a l'ull. De llavors ençà, parpre macabre, té un mirar d'olives en remull: negres, mortes, tristes i aixafades...

Com t'estimo? Deixa'm que ho compti com cal. T'estimo amb la fondària, l'amplada i l'altura que la meva ànima pot abasta...

vinc del sec. on les muntanyes trencades ploren pedra. s'esqueixen. llàgrimes grises picant pell torrada. al costat de l'or. la terr...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum, com part d'ordres més grans, la trobaré al cup de pedra grisa, vora el mite d'un rude basamen...

Enfilàvem ja els camins de Tessàlia... En algun lloc de la cambra de Delfos havia perdut el carnet d'identitat. ¿Com havia d'interpr...

Mireu amb els meus ulls, vosaltres que no hi sou, que us heu mort esperant la claror d'aquest dia. Jo he vist explotar el tanc que es...

Les seves mans, les que matinaven, les que posaven ordre als afers de la jornada, les que espolsaven per la finestra les llàgrimes ama...

Espurna de vida, llum del coneixement, que s'expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra...