Des de la plana somric als turons perquè deturen, un poc, el temps innoble. Sé que allà hi fondeja de bon grat: s'hi sadolla i hi creix....

Llenço cap a dalt el meu millor crit. El més bell i obert: el més vermell i verd. El més negre per ofegat. El més sincer. És un crit a la vi...

Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogués mai deturar! Tota la casa em fa trista el teu malastruc xiular. M'enfolleixes les colomes allà...

Llenço als quatre vents estrelles que he trobat dins les meves butxaques, perquè pintin de mil colors les nits més negres del món. ...

He llençat en el mar distret dos anys desconcertants. He trencat el pitxer prou embotit de calendes frustrades. Tinc el dring de la cam...