Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Poc o molt totes les paraules porten i acomiaden gent absolen o condemnen poc o molt totes ens condueixen amb un certa lluentor prop del seu...

Quan els enamorats es parlen entre l'arbreda i enmig dels mil carrers infeliços, quan abracen l'heura com si fos una cançó, quan tro...

En la respiració de les paraules, en el flux dels fonemes, en el dia a dia de l'oralitat llisquívola, corda de discerniment, fuet de des...

Allò que és definit com a «informació» pot passar a ser «comunicació» gràcies a un canvi de sentit dels límits. Podem comunicar la nostra pr...

en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten dins de l'aire i s...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

     A Pompeu Fabra « Soc un home gris, sense relleus, sense biografia »                                                                   P...

M'estimo el cos que em dona totes aquestes coses que alguns en diuen ànima, que m'és camí per trobar-te, que és calze de les meves s...

Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia, esquemàtica, justa, sense adorns; no li cal més que el simple monosíl·lab per expressar l...

Trampolí      la llengua estesa: els peus nus d'una paraula hi avancen, salten al buit. Al cel, una tombarella cap i tomba, tomba dansa....

L'espurneig que ja us guaita, una mica perdut, a la mirada: aquesta és l'alegria. L'alegria, l'amiga que se'n riu quan r...

  I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l'...

Cada llengua és un pont, però el nostre perilla i poca gent el creua. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues .  2014 Il.: de la coberta...

Amb motiu de la presentació del llibre Su terlazu de Oro de Serafinu Spiggia i Manuela Marchesàn, el 7 de gener de 2004 a la Biblioteca Com...

Poses adob a la paraula que escultures amb argila de llengua i de paisatge. Més tard quan confegesquis mots un aleteig de frases et dirà si ...

Tota amor és latent en l'altra amor, tot llenguatge és saó d'una parla comuna. J.V. Foix, dins, Joan Triadú. Nova antologia de la po...

Sobtadament, a cops, la imprecisió ens fa lliures. Projectant en la distància entre dos mons, el mitjà erm de l'oblit crònic Sobreviure ...

Dir aigua és dir memòria. I és dir que les coses són boniques perquè sí, perquè sempre hi ha algú disposat a habitar-les. És bonic saber que...