I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

En l'eixutesa morta del cep torcívol el verd rebrota. Bado magranes: degoteja la vida, dolça o amarga. En el capvespre de lleres argenta...

                              A l'hostessa més estimada de Živogošće Es retirà totalment, amb el pas dels segles, l'aigua de la font...

                                     A Edvard Grieg L'aigua adormida vol ser el cos del temps, la pell d'aquelles hores lentes, dol...