Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...

Lleugera arribada del matí: fressa de fusta sobre l'aigua:               lleuger degoteig del temps. De: 2. Jocs d'aigua Jeux d'...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

Al maig el Conflent és un mar tot verd. És un mar fet d'herba i de rama nova; cada any, en poc temps, el pla n'és cobert i després l...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

El futur, sabedor que faltaríem a la cita, va fer com la mare que s'adreça, lleugera, a la sortida del parc, i quan els fills que a salt...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

no seran pedres sinó lloses pels passos i entre les lloses unes plantes medicinals elles també de les vostres muntanyes país de fronteres on...

A l'esquena hi duc un farcell abundós, però lleuger i fràgil, un farcell que empara i empeny, un farcell amb lletres i ulls, tot d'e...

La  mare era sempre llunyana amb el pensament: no era mai on jo era. Retornava en un altre temps, a la vella casa de les altes finestres,...

Lleugeres se destaquen les fulles de or, en l'ària volen com ales de papallones. Se fermen damunt a les bardisses als peus de un tronc e...

Entremesclar ser-hi i desaparèixer dirigir-me cap on poder ser sense concentració i sense lleugeresa sinó com a objecte practicant qu...

Boira lleugera, vestit de fada           desfet pel vent. A sota l'ombra de l'albereda,           vora el doll d'aigua    ...

Parlem de fondalades, de simes que ens esperen, de pous exactes, tèrbols, de mares que no volen... Parlem de minuts trèmuls, de forqu...

Al matí perla, al vespre aiguamarina. A l'horabaixa el sol esmicola topazis en l'ara lleu dels núvols. Enric Sòria. Abans ...

Amb tres monedes de fantasia podem comprar-nos un poni ros, lleuger com l'aire, valent i dòcil, prou fort, que ens pugui portar a to...

És de nit i m'hi veig i els cotxes duen llums que ja no necessito. Als arbres, un mostrari de cent verds, un munt de formes mudes q...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

Amb les lleus passes del record Ara camino en la nit closa Sota aquells roures sempre verds Salvats d'un temps de glaç i boira. ...

Joventut i pocs anys fan lleugera la pensa de l'home,    fan desviar el cor de molts cap a la perdició. Teognis, dins, Poesia lír...