Cau la nit i tot sembla foscor. Però, de sobte, una espurna i a l'horitzó de llevant esclata una llum diminuta, ínfima, gairebé insignif...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Els Reis d'Orient                no han dut joguines, ni grossos camions               ni boniques nines, ni grans capses plenes        ...

Per un somriure germà del bes més fràgil cavalcaria des dels poemes més tristos fins al llevant d'un rostre. Jaume Medina. Encalçar el v...

Bufa el vent de ponent. Bufa el vent de llevant. Si de ponent, calor. Si de llevant, plourà. Jo vull que bufe, mare, sempre el vent d...

Feraç de somnis, el silenci s'esquinça en les foneres. El llevant alça els braços d'abrivades onades. Persistent anhel que e...

Amb el sol que és molt blanc  sobre el mar que és molt blau, amb uns núvols molt blancs  dalt del cel que és molt blau i rius que inútil...

Ara és l'hora en què la tarda s'ajaça al fons de la vall i s'adorm, serena, entre el blat que es gronxola al cant del lle...

Has enganxat la gavarra amb la grua i la deixes caure solta sobre l'aigua amb la càrrega de bales de paper destinades a Madrid, a la...

Encara que mil molles de melangia ballin mogudes per fils tristos de pluja sense solc, amor, ara et convoco, vol clar de voliana: surt de...

La poesia és amistat quan sap acaronar  amb ritme asserenat. Guarda’t del sol sufocant dels malabaristes, i, en esp...