(Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Retrocedir a un segle concret amb la dalla del temps furtiu i un cop allà, esmolar la destresa de ser sempre a un indret arrecerat, i voler-...

Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

La música és emoció i alegria, em fa riure i se m'endú les pors. La música m'alegra els dies envoltant el món de colors. Em calma l...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Vam treure'ns el jersei per sentir la pell per ensumar la fred per donar un sentit més net a la vergonya aliena d'obrir els braços i...

Aprens amb dol que el viure és general la mort universal els déus eviternals l'Estat dimonial les ciències abismals. En contra d'ell...

                              Quan pronuncio la paraula res creo una cosa que no té cabuda en cap existència                                ...

Soc cos desfermat raó masegada Soc llibertat guanyada en el meu clos: l'exigència diària d'alimentar tres cors I amb mi, en ...

I a aquella generació de dones de raça valenta -les de les nostres àvies- que, sense renunciar ni a l'amor ni al treball, molt sovint fe...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Plovia a Khartum: desapareixia en fang la ciutat i la silueta del teu cos sota la pluja. Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua dels dies...

Com a un parany, jo acorralat, com una fera. (Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.) S'hi sent la fressa de l'encalç, al m...

                 A Józef  Czapski La meva pàtria indefensa et rebrà agressor i el camí per on Jaś i Malgosia gansejaven cap a l'escola n...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...

En arribar al llac gairebé oblidàvem cada passa. Ens va aixoplugar el son i despertar la tempesta. Joana Maria Mallol. On és Saorsa . 2021 V...

El sol desperta del son sortint-ne per orient, en silenci ens va dient al fer-lo és per tothom; i la terra que agemolida per la foscor de la...

Als arbres del sud hi ha una fruita estranya, sang a les fulles i sang a les arrels, cossos negres es gronxen a la brisa del sud, una fruita...