Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

Mastego gust de mar a l'ona dels cabells; el temps s'aixeca fi quan l'instant queda enrere. Descargolo amb esforç tot l'e...

Al llindar t'hi espera la llum dels dies. Aboca-t'hi i respon-li. L'ull de la finestra o també mirada de l'ombr...

Un prim arc de muntanya fos amb el cel, a penes destriable pel pensament. El fons dels ulls et miren boscos i camps. Et sents despul...