Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

La nit cau dolça i freda sobre el cel de ponent, creant ombres fosques dins el mar serè. Dibuixant siluetes d'ocells als núvols tintats ...

On deu anar aquesta aigua tan clara, silenciosa, muntanyes avall? Potser hi ha algú que l'estima i l'espera amb llavi ardent sota un...

  ( Vita flumen ) On és la incertesa? Tot rodola, camina, llisca en un transitar desbordat i tranquil. Tot guspireja en abastar la fugacitat...

El cel més blau és el més buit. Com una processó de núvols s'allunyen les veus de la llar, se'n van les veus de la campana. Com un t...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

A casa teua oblidares el desig. A les nits lliscava en la calitja dels teus somnis quan la llum queia somorta entre les reixes dels teu...

                             ( Jocs d'aigua  de Maurice Ravel) Lliscar de tecles, d'aigua de sons aguts, lliscar de ressons d...

Aquesta espera d'ara té la força de l'aigua, l'expectació del cos, tens abans de l'amor. Llisquen dofins per la pell del ...

Esmicolant les hores com sauló d'empedreïdes tardes, em pregunto si el més indispensable és la certesa d'haver acomplert propòsi...

Em sé fer uns peixos de fusta Panxarruts, no gaire grans ; Els empleno de llimalla Tocada amb la pedra imant I els acoloreix...

Cada passa que don i l'empremta que deixa en l'asfalt d'un carrer, Corrientes posem per cas. El teu segell a cada una d...

Són les fulles la disfressa dels arbres? Són els trens la disfressa amb què es vesteix la distància? És potser aquesta pell la disfr...

El sol de tarda brilla amb més lluïssor per compensar les ombres més profundes; núvols inflats llisquen lentament com si hagueren de trav...

¿Què és l'aigua sinó l'ànima engendrada?    W.B. Yeats      (traducció de M. Villangómez Llobet) Mentre em renteu el cotxe...

És un capvespre fred de la hivernada, davant la mar plana com un mirall; un estol de gavines m'acompanya i la boirina em serveix d...

Cel a franges a tires esfilagarsades que van inflant-se corrents, amatents... lliscant dins la bossa que llepa l'horitzó Cel flam...

L'heura, jardinera, teixeix pausadament la xarxa que uneix el passat i el present. Amanyac, el sol llisca entre les branque...

Encara en sento el buf a frec de galta, ¿i com s'explica que aquests dies d'ara hagin fugit del tot, perduts per sempre? És cosa...