El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

Si en altres llocs s'obren calaixos i panys, aquí és hora que la boca torni a descloure's: que restitueixi l'aire prestat, una g...

Al lloc on tenim raó no creixeran mai flors en primavera. El lloc on tenim raó és compacte i dur com un pati. Però els dubtes i els amors fa...

En la respiració de les paraules, en el flux dels fonemes, en el dia a dia de l'oralitat llisquívola, corda de discerniment, fuet de des...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

Aquesta és una altra manera d'omplir Entre la mà i l'espera Entre el fang i el núvol Entre callar i mentir Els traços es...

És bonic sentir el cos. Sentir-te. Sentir que ets teva i que ets bonica i que les cicatrius, les que deixen entreveure cada decisió presa de...

La soledat és una casa on vas viure de petita i ara quan hi tornes tot et sembla minúscul i tu no hi caps. Sònia Moll. Faci'm ob...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

  I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

El poeta no el trobes mai on te l'esperes: com el cucut (entre els animals) o com els bojos, és sempre en un altre lloc.          ...

Comprenc el meu lloc a l'Univers: formo part d'una gran Vida que acondueix els mons. No crec pas que ningú sigui una unitat s...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

En petites rambles i barrancs de baladre, salzes i romaní al cor de muntanyes nostrades potser en un altre temps, sense ca...

Ocells, infinita nació que juga, amorosa, lladre, feta d'aire i foc, tan àgil fins veure la Fosca feixuga que envolta i apaga la ima...

Un lloc petit, que no tinga mania de fer-se gran, que se'n veja el final: amb uns quants horts i la mar o muntanyes de respir ...

A la biblioteca de Gursky gires l'última pàgina, és el final del llibre, el món cap doncs tot sencer entre dues tapes es desplega d...

Diuen del silenci i la por que necessitem, diuen de la tarda, de la verema callada, dels cultius ancestrals de l'antiga civilització...