Al lloc on tenim raó no creixeran mai flors en primavera. El lloc on tenim raó és compacte i dur com un pati. Però els dubtes i els amors fa...

En la respiració de les paraules, en el flux dels fonemes, en el dia a dia de l'oralitat llisquívola, corda de discerniment, fuet de des...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

Aquesta és una altra manera d'omplir Entre la mà i l'espera Entre el fang i el núvol Entre callar i mentir Els traços es...

És bonic sentir el cos. Sentir-te. Sentir que ets teva i que ets bonica i que les cicatrius, les que deixen entreveure cada decisió presa de...

La soledat és una casa on vas viure de petita i ara quan hi tornes tot et sembla minúscul i tu no hi caps. Sònia Moll. Faci'm ob...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

  I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

El poeta no el trobes mai on te l'esperes: com el cucut (entre els animals) o com els bojos, és sempre en un altre lloc.          ...

Comprenc el meu lloc a l'Univers: formo part d'una gran Vida que acondueix els mons. No crec pas que ningú sigui una unitat s...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

En petites rambles i barrancs de baladre, salzes i romaní al cor de muntanyes nostrades potser en un altre temps, sense ca...

Ocells, infinita nació que juga, amorosa, lladre, feta d'aire i foc, tan àgil fins veure la Fosca feixuga que envolta i apaga la ima...

Un lloc petit, que no tinga mania de fer-se gran, que se'n veja el final: amb uns quants horts i la mar o muntanyes de respir ...

A la biblioteca de Gursky gires l'última pàgina, és el final del llibre, el món cap doncs tot sencer entre dues tapes es desplega d...

Quines arrels, quina fe atemporània fan que m'uneixi a un indret desconegut. Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer, cames d...

... Jo soc (de) les ciutats que m’han vist –i fet– créixer (Barcelona, Venècia, Londres, Coatepec, Buenos Aires…), les que he llegit (co...

Teu és el lloc que et senyala el cor. Més tard o més d'hora el podràs conèixer. Amb la saliva viva del record, el pol·len del seu pe...