palpar el cos fins a la cicatriu. amb dits cecs, reconèixer-hi el tacte de la llum d'un estrella morta. fer-ne memòria. que ja no dolga....

No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Si deixes aprimar l'amor se`t faran feixucs els dies i les hores, et fiblarà el corcó de la covardia d'haver triat una egoista orfan...

El febrer silenciós ha aturat l'alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar el...

El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

OBRO la còmoda i trobo la definició de tendresa per la lletra m : els mocadors amb les inicials bro- dades, olor d'espígol, ben planxat...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

  A Maria Àngels Anglada És a Vilamacolum on s'alça l'esglesiola que desfà garbes de llum i entremig dels camps s'isola. Pedra e...

La vinya donava maragdes a la pal·lidesa del mar. ¿Per què es desclou la llum de l'alba si tu no li'n feies senyal? El món naufraga ...

a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

A certa hora del dia que per als altres no existeix la llum és de cúrcuma. Carregar un poema de significat no és el mateix que carregar-lo d...

Poc o molt totes les paraules porten i acomiaden gent absolen o condemnen poc o molt totes ens condueixen amb un certa lluentor prop del seu...