Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

"Com ella se veu allargada dins aquella caixa, dins una cambra tan magnífica, davant el Rei, mirà i mirà, i quedà com astorada. - ¿Que ...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

Mires la tarda recollir la seva llum per entre les fulles transparents, esgrogueïdes. Queden algunes roses al roser cansat alguns cants en l...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...

palpar el cos fins a la cicatriu. amb dits cecs, reconèixer-hi el tacte de la llum d'un estrella morta. fer-ne memòria. que ja no dolga....

No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Si deixes aprimar l'amor se`t faran feixucs els dies i les hores, et fiblarà el corcó de la covardia d'haver triat una egoista orfan...

El febrer silenciós ha aturat l'alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar el...

El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

OBRO la còmoda i trobo la definició de tendresa per la lletra m : els mocadors amb les inicials bro- dades, olor d'espígol, ben planxat...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...