Hi veig des de la foscor talment com des del més radiant dels balcons. El cos és la destral: s'abat sobre la llum tot allu...

De fa dues nits sento l'òliba cantar I voldria tirar-li una pedra perquè fugís, Però he sabut que aquest ocell és sant I que amb ...

Feixos de llum. Coleòpters. S'esvalota a la corda verd metàl·lic iridescent el rei Escarabat. Donant voltes retorçades com un vede...

La vida també és esperar cels enfurismats, la impertinència del vent, una tempesta, la tornada del cuc. La vida és nedar en cercles....

En els tallers sense llum hem fabricat ocells que no canten estels que brillen però no volen a la velocitat en què cau la llum a la gola del...

 24 La noia escriu com qui s'aixeca. Per ara hi creu, voldria creure-hi. 25 Consolen el món esquelles i címbals. 26 Al fons del text s...

Entre les mans la vida s'arrecera, estampa a l'aire un gest obert de cossos que s'enllaçen, la dansa que batega al ritme de les ...

Vermells, amic com només n'hi havia en temps de Catul, en els seus colors lents en el·lipsis, t'ofereix flors de ginesta en un límit...

a cap lloc tindrem por amb les espelmes a la llum de la lluna a cap lloc tindrem por mentre hi hagi les paraules en calma a cap lloc tindrem...

            Porta'm al centre del teu silenci   perquè el meu cor s'ompli de cançons.                            Rabindranath Tagore...

Tinc un algoritme amb tantes incògnites com voluntats vostres: es tracta de masegar unes quantes categories rígides, combinar-les fent servi...

   I Evoco únicament la imatge d'un capvespre al pont de pedra, en rosa. Neguit de la incertesa, aigua aquietada del riu. Cla...

Entre la vinya i el mar estreta franja. Repòs de barques que el mar s'endurà endins quan s'amagui la lluna.        ............... H...

A la paret de pedra hi ha un altar de roca foradada, com un cor obert completament, d'aquesta casa. Que gran que se'ns ha fet quan h...

Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

"Com ella se veu allargada dins aquella caixa, dins una cambra tan magnífica, davant el Rei, mirà i mirà, i quedà com astorada. - ¿Que ...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

Mires la tarda recollir la seva llum per entre les fulles transparents, esgrogueïdes. Queden algunes roses al roser cansat alguns cants en l...