La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

Les vies del tren són a la llunyania,    el dia és feixuc de veus que van parlant, i encara que no passa un tren en tot el dia    jo sento e...

Surt la lluna plena sobre els cingles, més amunt dels avets i la fageda nua. Respira molsa i líquens, solitud, pensament, llunyania. ...

Dir és dir i és creure-ho, és anar a l'altra paret  i traspassar-la, és aquesta sort variable que t'estreny pel tòrax  i t...

Si em mor, que el cant siga realitat, les esperances siguen fets i que d'altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -...

Si t'allunyessis una mica, el meu amor creixeria com l'aire entre nosaltres. Si t'allunyessis molt, t'...

De l'un a l'altre et perds, incert en tan absurda llunyania. Us retrobeu només quan us lliga un desig en flama que devora o b...

Lluny, entre les branques de cendra d'un pi calcinat, roman la vila fosa en la buida pell de la tarda. Pregona, una campana trepa...

Una rosa de pètals daurats ha travessat la por de la llunyania que hi ha entre la seva existència vegetal i la sang de la meva existènci...