Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

Asseguts en la humitat del crepuscle somriem cadascú al seu lloc; la música corprèn llunyanies, garbellem els gestos quan ja no hi són: ...