He's more myself than I am.               Wuthering Heights , EMILY BRÖNTE Perquè tenies llibres a la taul...

Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

      «¿Cómo es este eje, que desde los genitales a la boca me atraviesa,           este eje en el que definitivament tendré que engendrar e...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

Em tremola el buit d'entre la pell i els ossos cada vegada que aprenc que qualsevol veta del món és susceptible de ser immensa....

El cel és fet de satalies blaves, travessen l'aire campanetes d'or. Les lletanies planen damunt dels prats com fumerol dormit. El mó...

Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

No has nascut per estimar, no ho creguis: tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais, i sentir el fre...

El món que oscil·la Ukiyo-e        Visible Fusta que ens parla Felícia Fuster. Anar, sempre tornar : antologia d'homenatge . 2021 Edició...

El món on visc és ple d'injustícia. La gent passa fam, la gent passa pena. Fa poc vaig sentir la mort d'una nena, per la pobresa del...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

La vinya donava maragdes a la pal·lidesa del mar. ¿Per què es desclou la llum de l'alba si tu no li'n feies senyal? El món naufraga ...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

I dic jo que si els que han fet el món s'haguessin donat per donar vida no la traurien tan fàcilment. Maria Rodó-Zárate. 41 setmane...

I nfants, pura delícia dels sentits en repòs, clara i dolça manyaga del goig d'amor desclòs. Papallons incansables sota el llum de l...