Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Obrir la finestra i que volin: la pestanya d'un desig, la sorra de la mirada, la música apagada. Obrir la finestra i que el poema les pu...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

      Del comediant setembre contemporani, el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,                    aire de carrer i de teatre. I...

Canten les pedres en el moment precís en què el sol posa un toc màgic sobre el punt just d'un capitell romànic. Canten les pedres una mú...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tendresa in...

Ignorar que descobrir el món amb   ulls   d'infant,  que disposa d'amor  menjar somriures plens i  una complicitat d'horabaixa v...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

Estendràs el vestit a contrallum. Minúsculs foradins de brodaria dibuixaran damunt la teva pell perles de mel i pètals maragdins de música t...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

a minha insegurança                                   está               entre sentir-me insipiente                                  e senti...

Entre música insaciable, colrada de verdet, amb el mapa entravessat a l'òrbita rasa, vas. Gemma Arimany. Glatir . 2023 Pròleg de Rosa Fo...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

La música és emoció i alegria, em fa riure i se m'endú les pors. La música m'alegra els dies envoltant el món de colors. Em calma l...

He pujat i baixat milers d'escales sense escalons ni replans: prodigis de la música. Antonina Canyelles. Bistecs de pantera . 2023

Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...