I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

L'ull endeví, color de poma al punt, ala d'ocell que cap vent no sosté, inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons o segueix rutes...

                                           A Girona  Tots els ocres que tens, ciutat madura, penetren dins els traus i les clivelles de les ...

sempre neixen parets damunt del fil i dalles dins de l'ombra. Cada veu d'aigua va disfressada, no sabeu si la infantesa us torna. De...

Tot groc. De tan madures, les marjals s'inflamen sota el sol. I està esgotat el cereal, del llarg estiu de palla. Marjals d'arr...

... Recordeu i feu recordar al fruit madur les fulles i la branca, feu recordar als cards durs que a la primavera van ser tendres i ver...

Desdibuixada, la història s'evapora a mans alienes.             * Fruita madura, la meva terra gesta llavors de vida.           ...

què en recordarem de tan pobres illes? El kekenu  era un tigre o un cocodril? Era mouakena un rossinyol? S'emplenen de llegendes ...

Ja en fa cent anys la gent de Tremp vivint, cantem! Cent anys en fa Que el nostre anhel és el cantar! La història ens conta amb harm...

Quan escric en castellà tinc més humor però també més mala llet que quan escric en català. Suposo que perquè la llengua de la meva intimitat...

Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Després d'aquestes paraules, molta gent s'esverarà. D'altra potser no s...

                      A Elena Ternova El temps de maduresa ha daurat els teus paisatges amb una lluna que evoca el sol dels anys de jo...

Els miralls maduren de tu. Sebastià Sànchez-Juan.  Poesia completa I : 1924-1933.  1995 Edició: Rosa Sayós.

El ple il·luminat perdura. Gra sobre gra, s'enfila l'espiga diligent cap a la partió muda. Encara el diví, errívol, de t...

                        V Enterrar somnis cel de quan era petit és el viure constant que em sorprèn cada dia despullat com estic, ...

Jo t'am, rosada, cerva tardana tu qui madures dins l'ampla cuina a ramells o garlandes penjada on no arriba amb els dits la...

El salobre va sorgir arran d'una crisi personal provocada per la mort del pare del poeta. La desaparició dels pares sempre significa ...