Vent que mous branques unglejades pel sol mai no t'he vist. Maig lluminós, oliverar de plata i els brots dels ceps! Eudald Puig, dins, L...

Al maig el Conflent és un mar tot verd. És un mar fet d'herba i de rama nova; cada any, en poc temps, el pla n'és cobert i després l...

Trontollem, amor, les roses sobre els fronts empurpurats. Totes, totes, s'han descloses al calor del mes de Maig. I que hermoses són les...

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats, assagen una viva sonatina Els cants d'ocells són molts i variats al mes d...

Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els ...

La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d...

Transformar el fet de no poder estar als esdeveniments poètics que desitjaria. I descobrir, escoltant  i gaudint àvidament, a l'...

de roent a fresc el capvespre de maig escric al ras paratge admirable esperant que el sol s'ajaci tot és esperar Patrick Gif...

Van repintant les plantes del jardí els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina amb el pinzell del cor, ple d'un florir vingut de...

El cirerer se'ns ha mudat       vestit de lli: aquest matí del mes de maig       vol donar el sí. Les branques són com un pu...

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir l'olor de maig que brunz a fora, i és petita la làmpara amb què en tinc prou per f...

el maig t'ensenya que el món és més verd com més gris és el cel Ramon Farrés. El present constant.  2009...

Lo taronger floreix,        tot ell és flaire; la flor del taronger        perfuma l'aire. Amb son preuat perfum ...

Les cames gruixudes dels senyors, els adorns i els rínxols de les dames... El millor que en un museu he vist són els arbres rere la fines...

A l'oest del país, a les portes del temple. Els diluvis de maig, la seqüència establerta. Tot això eren camps i comptàvem els ...

Si mai de tu m'he d'allunyar, que siga en maig, quan primavera. A poc a poc, per més restar. A ulls oberts. A veu pla...

Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar. Amb la claro...

Aire de maig, no diguis res, que el sorprendrem tot d'una; la meva mà li obre el balcó: Oh, quina olor de lluna! Tota la saba...

Lo sol resplendeix calent en raigs brunits d'un cel ple de vels. Tendre hàlit de vent, mil llavors, tenuïtat universal, entra en...

Pel camí, solitud de la pedra, camins del Priorat, difícils. Els ulls s'hi arrapen com un liquen, saben que el viure és curt. Sento...