DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

Criar és una escriptura a moltes mans. Criar en la bondat encara més. I cal parlar del mal per evidenciar el bé. Jaume C. Pons A...

Com a un parany, jo acorralat, com una fera. (Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.) S'hi sent la fressa de l'encalç, al m...

De no cantar jo m'entristia: per mi és el cant tal com el pa  de cada dia. És un parany, una ferida. Cada cançó s'emporta ...

Amb les fulles del til·ler es perfuma el ximpanzé. Amb fulles de la pomera ja arriba la primavera. amb fulles del codonyer brilla el...

De la brasa, la flama, i de la flama, la llança contra el cel. La punta, però, serà blava i es fondrà sempre apuntalant com biga el m...

Aquest matí trobo a la finestra un bocinet de nit. Es veu que s'ha perdut entre la pluja, i jo l'he recollit. No vull que el sol...

Dia d'any nou de 2004 Una llengua no sap res del bé i el mal. Això és cosa nostra. Una llengua és com una ombra. Si aixeques...

Em volen fer mal a la plenitud dels anys; és com si escopissin la lluna. minimàximes 2 Mireia Xapel·li. Crisàlide .  1996