Hölderlin combatent per la justícia amic dels déus Trakl la seva tardoral malenconia Rilke que crea Déu El desesperat Celan Li-Tai-Po que al...

Entremesclar ser-hi i desaparèixer dirigir-me cap on poder ser sense concentració i sense lleugeresa sinó com a objecte practicant qu...

Fimbreig. Tires d'imatges que transcorren. Ràpid. Molt Ràpid. Tot s'endarrereix. Soc en aquesta andròmina que avança. Enlloc més...

Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vell...

la "mezura"... est ce qui permet la lutte contre la menace sans cesse présente de la mélancolie                                ...

Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina. Ara deixa que el temps flueixi lentament entre el paisatge i tu i que el silenci posi accents ...

Molt a dins dels meus ulls, a redós de la mar, és l'udol que ens recorda el vertigen de l'ala. Observa la tempesta com sacseja l...

Que fabulitza la mar abissada I l'ona negra i alta, i de la irada Ficció en negre i blanc de la natura Tempestosa i cruel, feia pa...

El senyor Malagelada repetí per a ell mateix la primera estrofa de l' Excèlsior : Vigila, esperit, vigila, No perdis mai el teu nor...