Bibliopoètiques
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manar. Mostrar tots els missatges
30 de juny 2023

Mandat

›
Un poema jeu a l'aguait Jo hi passo de llarg amb displicència Se'm llança al damunt em xiuxiueja paraules a l'orella em ma...
24 de maig 2020

El joc dels «si»

›
Si l'Arlequí fos qui manés, saps el cel, ell, com el vol? De pedaços de colors cosits amb un raig de sol. Si en canvi fos en ...
10 de maig 2020

El vagó llitera

›
Ai, si m'hi deixessin manar quan el tren va ple a vessar, aquelles nits de pluja i fred que els nanos dormen sobre un paquet, i t...
10 de novembre 2018

Tardor

›
Ja no soc, ja no tinc ja no vull ni voldria. ¿Què no soc? ¿Què no tinc? ¿Què no vull ni voldria? Una cosa que el temps inclement em pr...
22 d’abril 2016

En un museu arqueològic

›
             EL VISITANT Sembla que sou de nissaga divina. ¿Què vau manar i on vau ésser enaltit?                   L'ÍDOL Jo so...
19 de juliol 2015

Qui és lliure?

›
Qui és lliure? El savi que es mana a si mateix. Horaci, poeta llatí Valors per a la convivència .  2002
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.