De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

Les ombres del pi que vas talar l'any passat. Les branques  que es retorcen i crepiten. Llenya que s'encén i crema com es cremen els...

És més fàcil desxifrar l'alfabet egipci que aquest instant. Impossible saber què significa l'edifici enllà de la finestra, o el gest...

Canten les pedres en el moment precís en què el sol posa un toc màgic sobre el punt just d'un capitell romànic. Canten les pedres una mú...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tendresa in...

Uns cels sòlids, el blanc salat del paisatge. Empenyo l'aire  amb  les  mans.  La  claror  s'ofereix  com  una eternitat. Això ...

Tens un estiu tan bell que et floreixen onades a les mans i se t'encén la pell a esclats de lluna. Dels mil sis-cents miralls de cara a ...

Com un bodegó de Paul Cézanne, damunt la taula de la cuina una fruitera de pisa blanca, els colors de la pell dels préssecs, la seva olor, l...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...