Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...