A la paret de pedra hi ha un altar de roca foradada, com un cor obert completament, d'aquesta casa. Que gran que se'ns ha fet quan h...

«Aquesta mar havia estat blava, innocent la seva escuma cavalcada d'infants riallers. Olives de soques antigues oferien crineres de seda...

I el mar, emmirallar-se en la blancor de l'aire. I abolir la frontera ᅳque era això, l'horitzó. I respirar les boires en l...

Algun vespre, tardíssim, penso què pensaran els fills dels nostres fills allà a sota del mar sobre el canvi climàtic. Roc Casagran. L...

Aigua gelada en els pols; aigua que brolla als ullals; aigua dolça a les llacunes; aigua salada a la mar; llàgrimes d'aigua a le...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

Parets de roca, bevent del mar. Gegants de pedra, penya-segats. Les ones pinten als vostres murs randes d'escuma, fils i guipurs. Us aco...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

Seure amb l'esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar el...

Corren, com cavalls desbocats, les ones amb crineres d'escuma al vent, arrosseguen grans de sorra al fons com si estiguessin en contra d...

          Homenatge a Botticelli Els focs follets de la mar en l'airecel fan corranda, la garlanda sura arran de clarors tendres del pin...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tot els vents, ...

                 Sembla aturada la pesca              quan la barca lligada descansa                 en les cordes de la solitud.           ...

Prop de Sant Pol, S'Agaró damunt la costa ancorada, ritme en cada balustrada i en cada angle un mirador. Camí de ronda, claror, ...

Damunt les aigües quietes del mar la lluna plena s'atura. Les vinyes semblen uns llacs adormits, les barques ombres de plata que fugen. ...

Tens un estiu tan bell que et floreixen onades a les mans i se t'encén la pell a esclats de lluna. Dels mil sis-cents miralls de cara a ...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...