Homenatge a Botticelli Els focs follets de la mar en l'airecel fan corranda, la garlanda sura arran de clarors tendres del pin...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tot els vents, ...

                 Sembla aturada la pesca              quan la barca lligada descansa                 en les cordes de la solitud.           ...

Prop de Sant Pol, S'Agaró damunt la costa ancorada, ritme en cada balustrada i en cada angle un mirador. Camí de ronda, claror, ...

Damunt les aigües quietes del mar la lluna plena s'atura. Les vinyes semblen uns llacs adormits, les barques ombres de plata que fugen. ...

Tens un estiu tan bell que et floreixen onades a les mans i se t'encén la pell a esclats de lluna. Dels mil sis-cents miralls de cara a ...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...

Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

            Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...