Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Aleshores fou el fred i la no-llum: era quan la terra era el centre i ho creien i els homes giraven al voltant d'un déu i la suor del tr...

No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

            Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Lluna nova, peix al cove, quart creixent, gep a ponent. Lluna plena el mar remena, quart minvant, gep a llevant. Quatre cares té la lluna,...

           a l'Arno amb infinita tendresa... Miro avall i no et veig el fons, s'escampa com el gram. Miro lluny i no et veig la fi, ...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

El sol no entra per les parpelles closes. Enlluernem-nos! Si no l'escolto, la mar no tindrà boca ni res a dir-me. Parem l'oïda; fins...

Castelló, vila major, «tot són jutges i notaris». Sis turons i un per floró, comptes, serfs i feudataris. Places, voltes, porxos, fonts; con...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...