Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

                                                ( a Ramon Guillem )                                                                         ...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

Esfilagarsar mars teixits amb llana, un hivern qualsevol. Tan delicat, el nou abric, el gest de llibertat que ens dediquem... Trenquem l...

Plantades a la terra per ser de terra, plantades per ser l'ombra de qui no senti l'aire. Plantades per viure verticals i tocar...

Pàtria, et donà ses ales la victòria; com un sol d'or ton astre es va llevant; llança a ponent lo carro de ta glòria; puix Déu t...

Des de la tèbia tardor dels meus anys t'he anat retrobant i he anat confegint pensaments, somnis i després paraules per poder express...

Anava sola i dreta al bell mig d'un autobús, amb els ulls mig tancats i una flor -qui en sap el nom!- a l'esbullada cabellera. L...

Per què renegues i per què t'apartes de la vida que tens a la balança. Per què desitges la desesperança i la mostres en totes les ...