t'ha fet sentir pessigolles com de baldufa al palmell i no saps que tu mateix has estat qui l'ha generat. Ets del somni la llum que ...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

D'un fil d'aranya invisible com l'amor que apropa els astres penja una estrella minúscula. A dalt, el bressol de claredat...

Si podia donar-te et donaria quatre potes ben sòlides —quatre— per trepitjar la terra que trepitges: l'una de vent, l'altra ...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

Noia, exercita't los peus. Jo me'ls trobo insuficients quan faig l'amor i de vegades, fins i tot quan camino. Mari Chordà. Umbil...

He deixat un any més l'hivern enrere, i en els sentits potser sí que em sembla néixer, com un de tants esclats de vida cíclics: la brisa...

   La terra sent la joia de la fecunditat quan dins del solc germina la grana del bon blat.    La terra sent la joia de la maternitat...

de vegades ets més llarg que altres vegades les tíbies no sempre són llargues de vegades ets més prim que altres vegades el clot, p...