Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

Heu vist? Hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d'ocellassa furtiva. Però m...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

Lleugera arribada del matí: fressa de fusta sobre l'aigua:               lleuger degoteig del temps. De: 2. Jocs d'aigua Jeux d'...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

El riu fa i perfà incansables imatges        de fum blau-grisós,        que s'enlaira i confon amb la llum del matí          e...

Un mot antic se t'enganxa a la pell entre la llum d'imatges nítides: com si fores un coixí, un drap o una faldilla, unes mans alcen ...

La gent que es lleva quan encara és de nit ignora que el món recomença cada matí per la seva virtut, que el sofriment l'agermana amb mil...

Un any sense estacions va arrencar amb violència los brots i les arrels. Jardinera furtiva, lentament, sense quasi advertir-ho, va entrar pe...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

Amb l'ull de l'ovella et miro amb l'ull blanc i viola de l'ovella amb l'ull blanc i cec de l'ovella a l'ull cec ...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

A trenc d'alba ve l'aurella orfe de mapes, revinclada i embaumada de terraprims, a estirar-se en sol silenci per l'aigua blanca ...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...

En el record aflora la tendresa i aquest matí, davant de l'alumnat, els ulls menuts que tinc se m'entristien. Que breus que som! Que...

A la plaça de Làrissa, tot sol en un cafè —Bello Brazil— m'assec. Mire la gent: passegen en comboi, viuen l'instant, agraïts de teni...

Amb tots els colors faré una llaçada i la guardaré en capsa tancada. Quan em llevi trista qualsevol matí, d'una tisorada en prendré un b...

Espessa i lluent, tothom se la menja, ai! a cremadent. En xicra o en tassa, prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa. S'hi pode...

Una tassa mig buida, el llit desfet, un llibre obert damunt el comodí. Les finestres enlairen draps d'adeu. El vent tanca les cambres de...