Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

L'aigüat sobtat ens aillà del temps. La foscor va cloure el món i la mar esdevingué una esfera tallada pel llampec. Déus mediterranis...

Voldria ta ciència JOSEP CARNER Et vindria a dur un poema escrit en la mirada, així, al tornar-ne, passar a tinta la trobada més ami...

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix. Per damunt les alzines i sobre els ...

Matins, aurores de la terra meva! ¡Quina delícia més tendra es don, quina esperança la claror difon en les aurores de la meva terra! ...

Si vas dar-me uns moments clars, ara en tinc la melangia. Si les boques van florir, ara hi creixen les espines. Si l'amor fou somrie...

A Ignasi Agustí En el dia fixat, la polsina oblidada emprendrà el seu camí de l'obscura clotada. Oh missatge segur, veritat eme...