Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

Dins el temps l'oblit còncau i les coves buides de memòria. El pes dels anys en trànsit: al recinte retopen timbals. Aina Torres Rexach....

  Xiprers d'Empúries. Altes i obscures flames      de la memòria. Vinyet Panyella. Haikús i geografies . 2020 Amb imatges de Lluc Alzine...

La terra, el nucli, el mar, l'esfinx de Keops voltada de sorra, molla, mamella, medul·la, dona, femella, mare, frèvola i espantada, temu...

Ho guardo a la memòria, haver estat aigua, terra, foc, moixó, flor, mosca, borinot, herba, esbarzer, pedra, ametller... Obstinada en desapre...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

         més feliç que els uns i els altres és el qui encara          no ha nascut.                     ECLESIASTÈS, 4.2 Aquell qui encara n...

Vina aquí, barqueta meva, descansa de navegar. Dorm tranquil·la                    aquesta nit, deixa que es remogui el mar. Et bressolaré a...

                A la memòria dels meus pares, amb agraïment Altes veus vingudes de la boira, en veure el nostre món rodolant pels marges han...

            Aquells amics... Em parleu de camins on les mans ajuntàvem enduts pel mateix foc de joves entusiasmes i acordàvem les veus amb e...

Caminar per establir ponts entre passes que fem, i fundar nous llocs en la memòria infantil de l'estossec. Caminar per sentir el batec u...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

En cada camp, al fons, sempre una casa; en cada casa, un arbre de morera; en la morera, un plec en la memòria; al mig de la memòria, un cuc ...

Com un peix, la llum et rellisca entre els dits. Et sorprèn un moment que has perdut. I la memòria calla. T'ha confós el gest d'Yrit...

Escotatz mon païs de Garona e d'Ador, que se plora e se ritz, de l'adieu a l'agor... La princessa lonhadana, son trobador dolent...

        " ...i somnies enmig de la                      ferrenya sopor... "                Carles Riba. Versions de Hölderlin És b...

Dir aigua és dir memòria. I és dir que les coses són boniques perquè sí, perquè sempre hi ha algú disposat a habitar-les. És bonic saber que...