Hui tornen ells, els nostres morts. Fan senyals amb les mans, passen d'un Grau a l'altre; fan més dura la falta, molt més fonda, més...

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant la roïn...

Potser d'aquí uns quants anys tindràs una recança quan miris a la lleixa els llibres sense endreces —allò que passa sempre quan fas una ...

Soc la memòria del climateri de totes les dones. Declaro amb humilitat: cada gest és la petjada d'elles. Marta Pérez Sierra. M'he em...

El cor posa carn nova. Amics, ¿no ens tornarem a veure? Distàncies, ¿quan sobreeixireu de festa? La primavera ho encén tot: ¡com brillen els...

A la nit els monjos cantaven silenciosament i un vent violent aixecava les branques de les picees com ales. No he conegut les ciutats antigu...