No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

els dies en què no et sentis para una mica per deixar que la teva ment i el teu cos es posin al dia ー quietud De: desperta Rupi Kaur. T...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

No en sé gaire de poemes, ni dels seus aliats els versos, tan sols conec les paraules que m'arriben en repòs, en el repòs de la tarda so...

El sol la solca, s'hi abismen els estels, s'hi esbrava el vent, els núvols l'assaonen. Li és llast la terra, i àncora segura, i ...

                      poema de quatre tankas Un gran tsunami em sacseja, ferotge. Sota l'onada. la meva ment deslliga els fils de...

Per l'home més que el son és salut el distreure's, l'oblit, la ment que es desvia rere idees mudables làbils innocents. ...

Vaig enviar la ment a caçar quelcom nou, perquè ho trobés i atrapés als vells turons; com el colom de Noè se n'anà i com el colom de...

                                            Creure és voler creure.                                                                      ...

Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de me...

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans. Moreres obedients , inclinades per la força del vent, vostra reverència silenciosa porta ...

Segueixes un itinerari ple de revolts, d'artificis, sense saber on et mena. Voreges límits - limiten, de debò, els límits? - fins ...

Buscar camins quan el sol passeja lentament pels dies. Dibuixar somriures, riures, rialles i que el pas del temps em sigui indiferent. ...

La simetria és el teu déu. ¿Magma, drusa, macla, gemma                o bé mirall? ¿Quina xarxa cristal·lina               fou el bress...

El mirall mostra el teu encant desprès, i el rellotge, el preciós minut que et fons; rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès ...

Al llarg de la Dobrudja búlgara en camins d'argila i en clivelles estretes de roques de fiords morts, com un entretall en el Mar Negr...

No és que fos bell, però, a la fi, hi havia un cert sentit de l'ordre; quelcom digne de ser après en aquell estret diari de la mev...